VOLS QUE reobrim el web mangacat.tk?

Eren dos quarts de quatre de la matinada d'anit. Lashed em va dir que l'endemà deixaria el web nou funcional, si ho volia. Jo sé que Lashed encara està enfeinat amb exàmens i que s'acosta final de curs. Sé que li encanta experimentar amb webs nous, però que hi ha d'invertir un temps (un 15% d'alguna cosa ;p)i jo n'hi dedico molt: a actualitzar, corregir, escriure comentaris, difondre l'existència del web, passejar per altres pàgines per estar al dia de les novetats i actes de les diferents associacions otakus, analitzar l'ús del català en aquest món, procurar contactar amb associacions per la llengua a qui puga interessar el tema... I hi ha amics que m'han seguit en aquest projecte i hi han dedicat molta energia. Però tots tenim feina i no estic segura de si estic llençant mots a l'aire que no recull ningú.

Em pensava que interessaria els otaku però no estic gaire segura que ho llegeixi gaire gent. De fet, no estic segura ni de si a part de les persones que heu comentat el blog ho llegeix gaire gent. Una vegada una amiga meua, al seu blog va obrir un tema perquè la gent signés als comentaris, per saber qui hi entrava. Jo no vull un comptador que compte les vegades al dia que hi entri jo i els meus col·laboradors, jo vull saber si fora del grup hi ha algú a qui interessi la situació del nanga en català als PPCC i hagi trobat el web o el blog i quina línia li agradaria que seguís (em centro en les anàlisis sociolingüístiques? seguim valorant i suggerint manga? dient els actes que es fan als PPCC?).

He dit a Lashed que s'esperi, segurament avui en parlarem. Lupus, el teu ajut ha estat immillorable. Gràcies, Tharkun. No vull obrir un web no visitat i amb un fòrum que no funcioni sol. Ni faré la conferència a la FEHC si només hi han d'anar els meus amics. Quan vaig començar la campanya volia fer sentit la veu de l'otaku català, però... encara no la sento ni jo mateixa!

Gràcies, lectors. Signeu el comentari si em llegiu.

Jo? Inuyasha!

Bon dia. Et puc fer un qüestionari curtet sobre el manga?1. Sexe: Noia 2. Edat 24 3. Població Tarragona

2. Creus que hi ha prou oferta de col•leccions de manga en català? No.

3. Estaries disposat a fer alguna cosa perquè aquesta situació canviï i es tradueixin més manga al català? (Com ara deixar de comprar a editorials que no venen manga en català o enviar un correu a les editorials demanant que se’n tradueixin més al català…). No.

4. Què creus que s’hauria de fer per capgirar aquesta situació? Crec que depèn dels clients.

5. Llegeixes algun manga en català? Quin? Sí, Inuyasha.

6. Si poguessis triar, en quina llengua llegiries els manga?En català i en castellà.

7. I, ja per acabar, saps quines editorials tradueixen més manga al català?Glénat.
Gràcies.

Oferta de manga en català al Norma

Norma Còmics és, segons s’anuncia a la seua pàgina web, la botiga més gran de l’estat espanyol especialitzada en manga. Està situada al número 9 del passeig de Sant Joan. La planta superior de la botiga està dedicada al manga i la planta inferior al cinema. El web està només en castellà: . Les col•leccions de manga en català s’indica que estan en aquesta llengua si no es pot deduir a partir del títol, com ocorre amb Bleach (en català) però no amb Sakura, la caçadora de cartes. El català segueix sent l’excepció. De les 162 col•leccions del catàleg, cinc estan en català: Bleach (Glénat), Bola de Drac: edició definitiva (Planeta de Agostini), Musculman (Glénat), Naruto (Glénat) i Sakura, la caçadora de cartes (Glénat). No hi són en català: El detectiu Conan ni Fushigi Yugi, que sí que les venen en castellà.

És a dir que ni tan sols a les principals botigues de manga de Catalunya no es poden trobar totes les col•leccions de manga que s’han publicat en català i que el servei que ofereixen aquestes botigues als seus clients no és satisfactori pel que fa a l’ús del català. Tot i que el web de Norma Còmics i de Continuarà Mangas és només per a la botiga de Barcelona, només el pots consultar en castellà i els presents que regalen per la compra de manga (com l’agenda del 2005 del Norma Còmics: Bloc de Notas para SuperHéroes sin Supermemoria o les postals de Norma Còmics com la de l’annex estan en castellà: XIII Salón del Manga 2007). Malgrat tot, els dependents de les tres botigues ens han atès en català.
A més a més, observant els resultats és ben palès el greuge que es fa als lectors catalanoparlant, els quals tenen molt poca oferta de manga en la seua llengua comparat amb la que hi ha en castellà i fins i tot en japonès a Continuarà Mangas.

DES DE JAPANZONE: NOVETATS EN CATALÀ

Love Hina en català?
Si volem saber totes les novetats de manga en català entreu a l'enllaç:


http://www.japanzone.cat/content/view/519/49


Dibuix extret de: http://www.anotheranime.com/pics/LoveHina22.jpg

Manga en català a CONTINUARÀ

El dia 1 de desembre de 2007 vam anar a Continuarà Mangas, botiga especialitzada en còmics i manga, situada via Laietana número 29, a Barcelona. S’hi poden trobar col•leccions de manga en japonès. Tota la planta baixa de la botiga està dedicada exclusivament al manga, de manera que no era viable comptar una per una les col•leccions de manga i quantes d’aquestes eren en català, com havíem fet al FNAC. Així doncs, vam preguntar al dependent si tenien un catàleg actualitzat de les col•leccions de manga que venien. Ens va donar un catàleg del 2006 i l’adreça de la xarxa on ho trobaríem actualitzat. El web de la botiga només està en castellà.
http://www.continuara.org/continuara.html

Les col•leccions de manga traduïdes al català i castellà apareixen al catàleg sota el nom de “manga nacional” i només s’especifica la llengua en cas que estiguin escrits en català, ja que es tracta de l’excepció.
De les 365 col•leccions de manga que es venien el dia 20 de gener de 2008, només set eren en català. Una més que al FNAC.

Es tractava de Bola de Drac (Planeta de Agostini), Detectiu Conan (Planeta de Agostini), Inuyasha (Glénat), Musculman (Glénat), Naruto (Glénat), Shin Chan i Shin Chan especial (Planeta de Agostini). En canvi, tenien col•leccions de manga que estan publicades en català (les novetats més recents ja no les hem comptat) i que al catàleg només hi figuren en castellà. Es tracta de: Barri llunyà (Ed. Ponent Mon) i Bleach (Glénat). Les fotografies del catàleg mostren només tapes de col•leccions en castellà, de manera que aquests es promocionen més.

I tu, què contestes?

Enquesta 3
Bon dia. Et puc fer un qüestionari curtet sobre el manga?
1. Sexe: Noia 2. Edat 24 3. Població Tarragona
2. Creus que hi ha prou oferta de col•leccions de manga en català? No.
3. Estaries disposat a fer alguna cosa perquè aquesta situació canviï i es tradueixin més manga al català? (Com ara deixar de comprar a editorials com Ivrea, que no venen manga en català o enviar un correu a les editorials demanant que se’n tradueixin més al català…). No.
4. Què creus que s’hauria de fer per capgirar aquesta situació? Crec que depèn dels clients.
5. Llegeixes algun manga en català? Quin? Sí, Inuyasha.
6. Si poguessis triar, en quina llengua llegiries els manga?
En català i en castellà.
7. I, ja per acabar, saps quines editorials tradueixen més manga al català?
Glénat.

Què en pensen els lectors de manga?

DE LES ENQUESTES DEL SALÓ DEL MANGA I DEDICAT A MARINETIS, PERQUÈ ELS NOSTRES OBJECTIUS EN SÓN UN DE SOL.
En conclusió, tots els entrevistats consideren que hi ha poca oferta de manga en català, tant si provenen dels Països Catalans com de la resta de l’estat espanyol; però set dels vint informants no participaria de forma activa perquè hi hagués un canvi en aquest sentit, encara que la major part d’ells coincideixen a afirmar que són els clients els que han de fer pressió a les editorials perquè la situació canviï. Un dels informants demana ajuts econòmics per part del Govern de Catalunya, destinats a la normalització d’aquest àmbit, que equipara amb el cinema, que gaudeix de subvencions per al doblatge en català.
Cal destacar el fet que ¾ parts del entrevistats sabien que Glénat és l’editorial que més manga publica en català, de manera que l’editorial ofereix una imatge d’empresa sensibilitzada en aquest tema. Els clients són conscients de la llengua en què compren els manga i tots han sabut contestar si en llegeixen o no en català. Alguns d’ells han protestat pel fet que les col•leccions en català, tot i que més barates si són de Glénat, apareixen més tard a la venda, quan ja les tens en castellà o quan ja has començat les col•leccions en aquesta llengua. Fora de l’entrevista dues persones van comentar que havien venut els números que tenien en castellà -perdent-hi diners- per comprar-los en català, que per sort era més barata. Planeta de Agostini també és reconegut per haver publicat Bola de Drac en català.
Quant als clients potencials del manga en català, tot i que aquestes entrevistes no són representatives perquè la mostra és molt petita, onze dels vint entrevistats han contestat que si poguessin triar llegirien manga només en català, vuit persones (entre les quals la informant que no entenia el català oral perquè és (i viu a) Sevilla i una d’Almeria) han dit que els llegirien en català i en castellà i només una senyora, provinent d’Astúries i resident a Tarragona des de fa més de nou anys ha dit que ella els seguiria llegint en castellà, tot i que sa filla ha dit que ella preferia fer-ho en català.

El dibuix és del primer manga que em vaig llegir (gràcies R pel regal).

Enquesta 2

Bon dia. Et puc fer un qüestionari curtet sobre el manga?

1. Sexe: Noia 2. Edat: 21 3. Població: Palma

2. Creus que hi ha prou oferta de col•leccions de manga en català? No.

3. Estaries disposada a fer alguna cosa perquè aquesta situació canviï i es tradueixin més manga al català? (Com ara deixar de comprar a editorials com Ivrea, que no venen manga en català o enviar un correu a les editorials demanant que se’n tradueixin més al català…). Sí, però deixar de comprar manga no.

4. Què creus que s’hauria de fer per capgirar aquesta situació? Som nosaltres els qui hi podem fer alguna cosa a través de campanyes.

5. Llegeixes algun manga en català? Quin?Sí, El detectiu Conan.

6. Si poguessis triar, en quina llengua llegiries els manga?En català.

7. I, ja per acabar, saps quines editorials tradueixen més manga al català?Glénat.

Gràcies.

Enquesta Saló del Manga 2007

He pensat que podria anar penjant les 20 enquestes que vaig fer al Saló del Manga. No són representatives i l'anàlisi és qualitativa. La major part dels enquestats foren joves de 15 a 25 anys (excepte una senyora que anava amb la seua filla), ja que els més grans es mostraven reticents a contestar una enquesta. En canvi, la població dels informants és més variada: hi ha gent de diversos municipis de Catalunya, de les Illes i també un parell d’informants de fora dels Països Catalans. Més endavant, penjaré les conclusions a què vaig arribar a partir de les enquestes. De moment, jutgeu vosaltres mateixos.

Enquesta 1
Bon dia. Et puc fer un qüestionari curtet sobre el manga?

1. Sexe: Noi 2. Edat: 25 3. Població: Barcelona

2. Creus que hi ha prou oferta de col•leccions de manga en català? No.

3. Estaries disposat a fer alguna cosa perquè aquesta situació canviï i es tradueixin més manga al català? (Com ara deixar de comprar a editorials com Ivrea, que no venen manga en català o enviar un correu a les editorials demanant que se’n tradueixin més al català…). Sí.

4. Què creus que s’hauria de fer per capgirar aquesta situació? Penso que la Generalitat ho hauria de finançar, igual que fa amb el cinema. És qüestió de diners.
5. Llegeixes algun manga en català? Quin? Sí, llegeixo Son Goku en català, de l’editorial Planeta.

6. Si poguessis triar, en quina llengua llegiries els manga? Suposo que en català.

7. I, ja per acabar, saps quines editorials tradueixen més manga al català?
No, no ho sé.

Gràcies.

Saló del Manga a València

El 17 i 18 de maig se celebra al Greenspace de València el Saló del Manga. L'entrada és barateta (3,5 euros). Proposen mostrar el Japó tradicional i el Japó tecnològic: karaoke, cosplay, videojocs, projeccions, paradetes...
Encara no hi ha gaire informació, però l'aniran penjant (en castellà) a: www.salondelmangadevalencia.es
Esperem que el català també hi estiga present i que Glénat faça com a l'últim Saló del Manga de Barcelona, done catàlegs de manga en català i tinga una parada de manga en català.

Balanç sociolingüístic de les projeccions al Saló del Manga

Pel que fa a les projeccions, cal apuntar que el doblatge d’anime en català gaudeix d’una bona salut i TVC és de les televisions que més ha promocionat l’anime a Europa i els otakus del Saló del Manga a qui vam fer els qüestionaris (veg. l’apartat h) ens van comentar que tenien la percepció que el doblatge d’animació japonesa en català era d’una qualitat superior al doblatge en castellà. Eldoblatge.com ens ofereix un llista de les pel•lícules d’anime doblades al català: Akira, Alita: àngel de combat, Appleseed, Armaguedon, Blood: l’últim vampir, Bola de Drac GT: 100 anys després, Bola de Drac Z: les pel•lícules, Bola de Drac: les pel•lícules, Ciber City Oedo 808, Cinturó Negre: sigueu valents, nois!, Doraemon el Gladiador, Doraemon i el tren del temps, El puny de l’estel del nord, El viatge de Chihiro, En Doraemon i el secret del laberint, En Doraemon i els pirates del mar del sud, En Doraemon i les mil i una aventures, Ghost in the shell, Hiroshima, Inuyasha: sentiments que viuen més enllà del temps, Kai Doh Maru, Kenshin: rèquiem pels patriotes de la Restauració, Kimagure Orange Road: els OVA, La tomba de les cuques de llum, Mermaid’s car, Neon Genesis Evangelion: la fi, Neon Genesis Evangelion: mort i renaixement, Pòrco Rosso, Ranma ½: els OVA, Sakura, la caçadora de cartes: la pel•lícula, Shin Chan: a l’illa del tresor, Shin Chan: a la recerca de les boles perdudes, Shin Chan: aventures a Henderland, Shin Chan: el petit samurai, Shin Chan: la invasió, Shin Chan: operació rescat, Shin-Chan: l’imperi dels adults, Wicked City: la ciutat endimoniada.

I també un llistat de les sèries d’anime doblades en aquesta llengua: Azuki, Blau, Bobobo, Bola de Drac, Bola de Drac GT, Bola de Drac Z, Boys Be, Candy Candy, Cinturó Negre, City Hunter, Clamp, Club de detectius, Comic party, Corrector Yui, Comboy Bebop, DNA2, Doraemon, el gat còsmic, Dragon Quest: Les Aventures d’en Fly (Afegit per mi) El detectiu Conan, El doctor Slump, Els dotze regnes, Escaflowne, Escola de bruixes, Fruits Basket, Furi Kuri, Fushigi Yugi, Georgie, Hattori el Ninja, I my me! Strawberry Eggs, Inuyasha, Kare Kano, Kimagure Orange Road, Kiteretsu, el cosí més llest d’en Nobita, Kochikame, L’ídol Nagisa: com m’agrada, tot això!, La família Robinson, La màgica Do-re-mi, Lady Oscar, Lain, Loki: el detectiu misteriós, Love Hina, Maison Ikkoku, Mazinger Z, Megaman: el ciberguerrer, Musculman, Neo Ranga, Neon Genesis Evangelion, Niea Under 7, One Piece, Orphen: el bruixot, Quedes detingut, Ranma 1/2, Rantaro, Sailon Moon, Sakura: la caçadora de cartes, Samurai Champloo, Shin Chan, Slam Dunk: la gran esmaixada, Street Fighter II V, Taro: l’alienígena, Trigun, Utena, Vickie el vicking i Yu Yu Hakusho: els defensors del més enllà. Aquestes sèries les emet el 3xl, col•laborador del Saló del Manga 2007. Aquestes series s’han emès o s’emeten per TVC.

Malgrat tot, entre les projeccions del Saló del Manga 2007 no n’hi hagué cap ni de doblada ni de subtitulada en català. Les projeccions d’anime (com podeu verificar a la guia de l’annex) es detallen tot seguit. Es va projectar en versió original: Mushishi, en versió original subtitulada en castellà: Death Note i Brave Story i doblades al castellà: El teatro de Rumiko, La saga de la sirena, Ranma (que ja hem vist que està doblat al català), Maison Ikkoku (també doblat al català), Lamu OVA (la sèrie va ser emesa a TVC en català), Inuyasha 3 (en català està doblada Inuyasha: sentiments que viuen més enllà del temps), Blue Submarine núm. 6, Last Exile, Solty Rei, My Melody, Melodía del Olvido, El irresponsable Capitán Tylor, Los caballeros de Ramune, les cançons de Garo, Power Rangers i Ultraman, Nana i Brave Story.
Fotografia2: de japazone.cat

Visita al Saló del Còmic

Ahir a la tarda Lashed i jo vam anar al Saló del Còmic. Aquí us deixo el meu resum d'observació sociolingüística (aquest cop d'afeccionada, res d'estudis).

Quan vam entrar (entrada en català) vam quedar-nos parats al veure un noi i una noia asseguts al terra, davant de la parada de Ficòmic amb un escampatall de còmics al terra. Ingènuament, vaig preguntar a Lashed: tot això ho han degut comprar?

Anàvem a bescanviar l'entrada pel còmic de rigor, però ens vam quedar badant davant de l'anunci electoral de Petrelli, d'Herois, i de l'exposició de vinyetes originals de Mortadel·lo i Filemó. Jo no sabia que Filemó fumava en pipa als primers còmics!! Tot i que la majoria de plaques en què s'explicava la trajectòria d'aquests personatges estava en castellà, n'hi havia alguna en català. A l'exposició de Massagran totes eren en català, és clar, i veies les bafarades escrites amb lletra de l'autor en llapis de colors. A mi m'agradaven molt els dibuixos de Massagran i quan vaig veure l'exposició al fons de tot m'hi vaig dirigir de seguida! També vam anar a la de Vinyetes censurades (bilingüe), tot i que hagués estat millor veure la vinyeta censurada al costat de com va acabar sortint (si és que es va acabar publicant), perquè se'ns feia difícil saber què era el que havia estat censurat.

A Planeta de Agostini aquest cop no ens van donar cl'inici de cap còmic perquè ens hi enganxéssem, però ens van donar (en castellà) el DAILY PLANET de Superman, amb un títol tan atractiu com: "Esperanza de vida de un kriptoniano: 70 años".

Cansats, quan anàvem a bescanviar l'entrada abans de sortir, vam veure que hi havia barra lliure de còmics fins que s'esgotessen les existències!! Vam agar uns Narutos, 4 Bleach, 5 Spidermans, Lashed un d'aquells Oliver i Bengi... Uau! I ho am posar dins de la bossa del Saló, en català. Llàstima que no regalessin cap número de cap còmic en català, perquè ens hi enganxéssim i ens acostuméssim a llegir-los en aquesta llengua.

Uf, ma germana acaba de trucar-me: des de les 12 que espera que l'autor de QUARANTASEI li signe un autògraf al Saló. Es veu que dibuixa una minicòmic a tothom! No sap pas si li arribarà a tocar, però la coa no avança...

Situació del català al Saló del Manga 2007 (I PART)

2. Anàlisi de la situació lingüística
Per analitzar la situació de la llengua catalana al màxim esdeveniment en l’àmbit del manga als Països Catalans hem tingut en compte una sèrie d’indicadors: la llengua del cartell que anuncia el Saló i de la pàgina web de Ficomics, la llengua dels manga que regalen amb l’entrada, la llengua de la guia del Saló del Manga i la revista sobre manga gratuïta que reparteixen un cop allí, la llengua usada en la megafonia, la dels catàlegs de les principals editorials expositores, la dels manga exposats, la llengua dels rètols, la del marxandatge (bosses, postals i un llibret que inclou el primer capítol de dos col•leccions de manga diferents de la mateixa editorial i que ja fa uns quants anys que regala Planeta DeAgostini a la seua exposició) i la de les projeccions. N’exposarem els resultats tot seguit.
Quant al cartell que anuncia el Saló del Manga de Barcelona, n’hi ha una versió en català i una altra en castellà i estan repartides de forma equitativa en diferents punts de Barcelona, a la zona del voltant de la Farga de l’Hospitalet i al Saló.

Tanmateix, el diari el Periódico ha optat per difondre el Saló del Manga entre els socis del TR3SC amb el cartell en castellà (veg. l’annex).

Pel que fa a la pàgina web oficial del Saló del Manga de Barcelona, que pertany a Ficomic, està disponible en català, castellà, anglès i francès, tot i que no tots els apartats es poden consultar en les dues darreres llengües.

En canvi, els manga que regalen amb l’entrada són en castellà, tot i que n’hi ha de l’editorial Glénat (com ara, Rurouni Kenshin. El guerrero samurai) i la guia del Saló del Manga és en castellà. Pel que fa a la guia, cal puntualitzar que la primera pàgina (però només la primera) és tribilingüe, està en les dues llengües cooficials a Catalunya i en japonès. A més a més, a la contraportada hi ha un anunci de Glénat que diu: “Llegeix manga en català” (veg. l’annex). La revista que repartien a l’entrada era la “Mangazine” (www.line-mangaline.com), que es publica a Sevilla en llengua castellana (veg. l’annex).

La llengua en què es donà informació per megafonia el dijous dia 1 (primer dia del Saló del Manga) d’una del migdia a 5 de la tarda fiu el castellà. La retolació informativa general -no s’hi inclou la retolació específica de cada estand, majoritàriament en castellà, ni tampoc les indicacions fixes de l’edifici, trilingües (com ara sortida/salida/exit)- era en castellà: es tracta de rètols on s’indicava on era la sortida, on es podia canviar l’entrada pel manga o que a la sortida demanessis que et marquessin la mà per si volies tornar a entrar-hi. La llengua dels catàlegs i marxandatge de les principals editorials de manga que es repartiren al Saló es repartia de la següent manera. Pel que fa a Norma Editorial, el catàleg era en castellà (veg. l’annex) i fins i tot l’única obra que editen tan en català com en castellà Japonès en vinyetes, del català Marc Bernabé l’anuncien només en castellà. Tanmateix, a l’estand també la podies comprar en català. Les postals de promoció de Norma Editorial també estaven escrites en castellà. Quant a Editorial Glénat, disposava de dos catàlegs: un en català sobre les col•leccions de manga publicades en aquesta llengua (veg. l’annex) i un en castellà que inclou totes les obres editades per Glénat. Pel que fa al catàleg català (temporada 2006/07), veiem que mentre que hi ha disset col•leccions de còmics en català, només n’hi ha vuit de manga. A més, dins del manga, el gènere shojo (manga de contingut romàntic poc picant, considerat al Japó com a “manga per a noies”, com el seu nom, en japonès, indica, noia jove) consta de dues col•leccions en català respecte les 5 del gènere shonen (que al Japó es considera “manga per a nois”, de fet, aquest mot significa noi en japonès i combinen l’acció, les aventures, la violència i l’humor).

Es tracta dels dos gèneres de més èxit al nostre país, que tenen com a públic principal els adolescents i joves. Al catàleg en castellà (temporada 2006/07), consta de 72 obres en castellà més un apartat final dedicada al manga en català (que en aquell moment eren: Inu-yasha, Naruto i Musculman), en aquesta llengua. Al final, a les novetats que s’estaven preparant, ja s’anunciava Ikkyû en català. Glénat era l’única editorial que dedicà una part del seu estand exclusivament al manga en català i ho anuncià d’aquesta manera. Els manga que exposava en català eren els mateixos que hem enumerat a l’apartat anterior, com ocorria amb la resta d’editorials. Pel que fa a Planeta DeAgostini, el llibret que contenia el primer capítol de dos manga (producte promocional exclòs de venta) que donava a la sortida del seu estand era en castellà. A l’últim, Jonu Media, que tingué molt d’èxit en la venta de pòsters, donava bosses de promoció de Bleach i de Nana en castellà (“ya a la venta el DVD”).

Agraïments per les correccions que ha fet a l'estudi: a Marc Mensa (feliç Sant Jordi i Saló del Còmic si no ens veiem). Gràcies!

Què és el Saló del Manga?

2. LA MOSTRA: SALÓ DEL MANGA DE BARCELONA 2007

1. Presentació
El Saló del Manga de Barcelona és una fira de productes relacionats amb el manga i l’anime que té lloc a Barcelona cada any durant tres o quatre dies i que té un pes important al món otaku (afeccionats al manga i/o a l’anime) català i espanyol. Hom hi pot trobar còmics manga, però també DVDs de sèries d’animació japonesa, videojocs, menjar japonès, còmics d’autors novells, productes diversos comercialitzats gràcies a l’èxit d’una col•lecció de manga: samarretes, xapes, tasses, coixins, postals, il•lustracions, pòsters, bosses de mà de personatges de manga o d’anime; braçalets, anells i collars, calcomanies, corbates o altres accessoris que duen els protagonistes d’aquestes sèries.
Tot i que la finalitat principal del Saló és comercial, s’hi realitzen activitats lúdiques que promouen la participació dels assistents: concursos de cosplay (disfresses de personatges de manga i anime; de fet, els otakus disfressats tenen entrada lliure al Saló un dels dies en què se celebra), karaoke de les cançons de les sèries d’animació, concursos de còmics, exposicions i mostres de còmics, firmes d’autors de manga japonesos, projeccions d’anime, maquetes, lliçons sobre com jugar a jocs de taula japonesos (com ara el mah jong), mangateca (una biblioteca de manga), etc.
El Saló del Manga de Barcelona se celebra des de l’any 1995 i va tenir lloc durant dos anys a l’estació de França. L’any 1997, però, es va haver de traslladar a la Farga de l’Hospitalet, ja que es necessitava més espai. Enguany ha estat la tretzena edició de l’esdeveniment (ha tingut lloc entre l’1 i el 4 de novembre) i s’han repartit les activitats del Saló en tres espais, ja el 2006 va ser visitat per 58.000 persones, algunes de les quals havien hagut de fer més de tres hores de cua per accedir al recinte. Mentre que els estands dels expositors s’han ubicat a la Farga, l’espai del Poliesportiu del Centre s’ha utilitzat com a espai dedicat a projeccions, karaoke, exhibicions d’arts marcials i també s’ha comptat amb l’auditori del Centre Barradas, de manera que suma un espai de més de 12.000 m2. Els organitzadors posaren un autobús gratuït (el Mangabus) que enllaçava els tres espais al servei dels usuaris i han manifestat la intenció de repetir l’experiència el 2008.
Ficomic, l’entitat que s’ocupa d’organitzar el saló cada any ha afirmat que el nombre d’assistents del 2007 ha superat les 65.000 persones. El preu de l’entrada, 5 euros l’estàndard i 3 la reduïda amb Carnet Jove, a més del manga de regal que et donen amb l’entrada està a l’abast d’un públic ampli. El fet que se celebrés durant el pont de Tots Sants féu possible que associacions d’otakus d’arreu de l’estat espanyol es poguessin desplaçar fins a l’Hospitalet per participar a la fira.

Fonts principals: webs de viquipèdia i FICÒMIC.

En quina llengua publiquen les editorials?

Quant a Ivrea, és una editorial Argentina que ven manga tant a Argentina com a l’estat espanyol, on també hi té una seu. No té ni una de les 81 col•leccions de manga que publica en català i la seua pàgina web tampoc està en aquesta llengua.
Pel que fa a Mangaline, és una editorial espanyola fundada el maig de 2001. Publica manga a l’estat espanyol i ha obert recentment una filial a Portugal. De les 41 col•leccions del seu catàleg no n’hi ha cap en català. Tampoc no disposen d’un web en aquesta llengua.

Panini és una editorial italiana que es va fundar l’any 1961 i que actualment té filials a diversos països d’Europa (estat italià, estat francès, estat espanyol, Alemanya i Gran Bretanya), al Brasil i a Xile. L’any 2006 va arribar a facturar 579 milions d’euros i compta amb 705 treballadors. L’empresa distribuïdora de Panini a l’estat espanyol, Cromo-Crom, està ubicada a Torroella de Montgrí. L’única col•lecció que ha publicat en català ha estat Dibuixar manga: shonen. No té el web en català.

Norma Còmics és una editorial catalana que té la seu a Barcelona. Publica les col•leccions de manga en castellà, tot i que l’any passat va publicar Japonès en vinyetes, del traductor de japonès al català i castellà, Marc Bernabé, nascut a l’Ametlla del Vallès. L’obra va aparèixer abans en castellà, tot i que es pot trobar pel mateix preu en català i castellà. No té web en català i reparteix la publicitat dels seus productes en castellà a Catalunya. En canvi, en l’àmbit del còmic en general han apostat més pel català amb títols com In the Shadow on No-Towers, Persèpolis o Brodats. El 2004, en una entrevista al diari El Punt l’any 2004, afirmaven: la nostra aposta pel català s’ha de fer en determinades obres, no crec que comercialment fos viable treure el Superman i el Batman en català” i relacionaven l’èxit d’una col•lecció de còmics amb el fet d’haver aparegut prèviament a la televisió.

A l’últim, Ponent Mon és una editorial catalana que té la seu a Rasquera, amb distribuïdors a Barcelona i València i a diverses ciutats espanyoles. Ha editat només 37 col•leccions de manga, entre elles Barri llunyà (2007), en català, tot i que s’havia publicat quatre anys abans en castellà (14 euros per dos volums, mentre que en català costa 24 euros en un volum únic). Tampoc tenen web en català.

Altres editorials menys volum de vendes com són Dolmen, Filabo, Banzai, Deamers, Filabo, Medea o La Cupula només publiquen en castellà. A Mision Tokyo, pot consultar les novetats pel Saló del Comic, tant d’aquestes com de totes les altres.

Planeta de Agostini publica menys del 5% de manga en català

Pel que fa a Planeta de Agostini és una editorial catalana que es va fundar l’any 1982 i que té la seu a Barcelona. Uns quants anys més tard, va començar a publicar manga i va ser la primera editorial que publicà una col•lecció de manga en català, Bola de Drac (que havia aparegut primer al canal 33), amb el suport de TV3 i de la Generalitat de Catalunya. Actualment, de les 116 col•leccions de manga que ofereix al catàleg, només tres són en català: Bola de Drac, Detectiu Conan i Shin Chan, totes difoses prèviament en la versió animada al canal 33. De manera que el manga en català depèn directament de l’anime en català. El preu de Bola de Drac i de Shin Chan és el mateix en català i en castellà, però el Detectiu Conan en català costa 7,95 euros, mentre que el Detective Conan en costa 5,70 per un nombre de pàgines aproximadament equivalent (unes quantes més en català en alguns volums i força més en castellà en altres volums). Els manga que Planeta de Agostini publica en català representen un 2,5% dels manga que publica Planeta de Agostini a Catalunya.
El web de Planeta de Agostini és en castellà, però es pot consultar el resum de l’argument dels còmics traduïts en català en aquesta llengua.

Saló del Còmic del 17 al 20 d'abril!

Un any més, els otakus podrem gaudir d'un Sant Jordi del còmic anticipat. Del dijous 17 al diumenge 20 d'abril se celebrarà a Barcelona el Saló del Còmic al palau 8 de la Fira de Barcelona, a Monjuïc.

Aquest any hi haurà una gran mostra dedicada a Mortadel·lo i Filemó, una exposició sobre Herois i una mostra de la feina de la companyia DDT (Òscar pel maquillatge d'El laberinto del fauno.

FICOMIC destaca la gran presència d'autors internacionals com Jean Giraud, Yslaire, Jean Louis Tripp, Terry Moore o Ray Harryhausen.

Com sempre, hi ha cartells en català i en castellà per anunciar-lo, estigueu atents i observeu en quina llengua estan els rètols de les parades, de les mostres, dels serveis, del bar, de la publicitat.

L'any passat vaig conèixer-hi l'associació catalana de tintinaires (TintinCat), que té com a finalitats la divulgació i l’estudi de l’obra d'Hergé, i la preservació i catalogació del patrimoni tintinesc català. Els trobareu a: www.tintin.cat. Hi trobareu un article sobre la situació del Tibet (segur que tots recordeu TINTIN AL TIBET). A veure si enguany tornen a ser al Saló.

Un petit tast de l'estudi

SISPLAU, SI HEU DE CITAR AQUESTA INFORMACIÓ INDIQUEU-NE LA FONT. GRÀCIES.

1. VALORACIÓ DEL MERCAT EDITORIAL DEL MANGA A CATALUNYA

Les principals editorials de manga a Catalunya són les següents: Glénat, Planeta de Agostini, Ivrea, Mangaline, Panini, Norma Editorial, Medea Edicions i Ponent Mon. Una valoració de l’oferta de manga d’aquestes editorials ens permetrà verificar la pregunta en què es fonamenta el projecte: es pot parlar de normalització del manga en català? A més, analitzarem quins serveis ofereixen les editorials als lectors de manga catalanoparlants: hi ha revistes que informin de les novetats editorials en català? en quina llengua són les pàgines web les editorials, on informen de les novetats i fan publicitat dels seus productes?

Glénat és una editorial francesa dirigida per Jacques Glénat. L’any 1993 va obrir una filial a Barcelona (Glénat Edicions), però no fou fins tres anys més tard que començà a publicar manga. Actualment, en ven a l’estat francès, a Suïssa, a Bèlgica i a l’estat espanyol, on lidera aquest sector. L’any 2005, va publicar el primer manga en català: Inu-Yasha (l’anime basat en el còmic s’havia emès prèviament al canal 33). Des d’aleshores, ha publicat en català les col•leccions següents: Inu-Yasha (2005), Naruto (2006) i Bleach, que són més econòmiques en català (s’havien publicat primer en castellà al preu de 7,50 euros) i costen 5 euros; Fushigi Yûgi (cada volum en català correspon a dos dels volums que havien estat publicats en castellà al preu de 7,50 euros/volum), que costa 10 euros per volum; Sakura (edició completa de 15 euros corresponent als tres volums publicats en castellà per 5 euros cadascun); Ikkyu (la sèrie completa en català costa 12 euros) i Musculman (10 euros cada volum), que han aparegut primer en català (2007). Segons Cultura21.cat, Glénat ha arribat a vendre 100.000 exemplars de manga en català. Aquestes sèries, es van donar a conèixer prèviament a través de l’anime al canal 33, a excepció de Naruto (que es donà a conèixer a través d’Internet) i de Ikkyu, de manera que l’editorial tenia certes garanties d’èxit. En el cas de Naruto, l’Associació d’Usuaris d’Internet informa que set de cada deu lectors que descarreguen el còmic són catalans.

A l’entrevista que Japanzone.cat va fer a Glénat al Saló del Manga 2007, van manifestar la intenció de seguir publicant noves sèries de manga en català i acabar les que ja han començat a traure al mercat en aquesta llengua. Tenen pendent per al febrer de 2008 el còmic Et puc veure sempre que vulgui, de Mariko Kikuta.

Com hem pogut comprovar, les sèries de manga que Glénat ha publicat primer en castellà tenen un preu de venda més baix en català. Aquest fet va provocar polèmica a alguns fòrums, on els castellanoparlants es queixaven de la diferència de preus (veg. , com a exemple). Per tal de calmar la polèmica que s’havia creat, el 27 d’octubre de 2006, al Saló del Manga de Barcelona, s’organitzà una taula redona sota el títol Fot-li fort que és manga en català. La taula redona anà a càrrec de l’editor de Glénat, Joan Navarro; Dan Kirschner, del 3xl i Marc Benabé, traductor de manga i anime al català. Es justificà el preu reduït en català pel fet que els seguidors de l’anime emès al 3xl (al canal 33) si havien comprat el manga de forma puntual no tindrien cap estímul per tornar a començar la col•lecció, ara en català, pagant el mateix preu que en castellà. En canvi, la reducció dels costos els estimulava a comprar els primers volums del manga en català i a seguir la col•lecció en la pròpia llengua.

Musculman, fou el primer manga que es traduí en català sense haver-ho estat primer en castellà, ja que només s’ha emès l’anime en català (a TV3 i a Canal 9). D’aquest fet, també se’n parlà a la taula redona del 27 d’octubre de 2006, on Joan Navarro, editor de Glénat, defensà la iniciativa de publicar-lo primer en català perquè havia estat difós en aquesta llengua a la televisió i, per tant, la major part de seguidors de l’estat espanyol eren catalans i estaven acostumats a les frases fetes que formen part de l’idiolecte de Musculman en aquesta llengua i als noms dels personatges de la traducció catalana. L’editor va ser insultat en alguns fòrums d’Internet perquè deien que aquesta acció discriminava els castellanoparlants. Navarro va recordar que el manga és un fenomen d’origen català i que, un cop s’estengué a la resta de l’estat espanyol va retrocedir pel que fa a la llengua catalana. L’editor explicà la política de l’editorial de posar a la venda els manga en català 2,5 euros més barats de la següent manera: vaig optar per una política agressiva. I els motius són clars. Perquè estic fart que tothom s’ompli la boca i ningú faci res.

Malgrat que Glénat és l’editorial que ha publicat més col•leccions de manga en català que cap altra de les editorials que venen manga als Països Catalans, només representen un 6,8% de les col•leccions que Glénat edita: set col•leccions de les 109 que té al mercat.

Glénat disposa, a diferència de les altres editorials, d’una pàgina web en català on hi anuncien els manga que publiquen en aquesta llengua ().


Pàgines web d'on s'ha estret informació per a l'elaboració de l'estudi complet: Pàgines web:
ficomic.com
edicionesmangaline.com>
normaeditorial.com
glenat.cat
edicionesglenat.es
japanzone.cat
editorialivrea.com
planetadeagostini.es
animelliure.net
amiboshi.net
mangacat.ppcc.cat
ponentmon.com
starcomics.com
cultura21.cat/textecomplet.asp?id_texte=476telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=226821
3xl.cat
dvdenlared.com
dandel.net
eldoblatge.com

Manga en català

Mireu quina sorpresa m'he trobat avui a la bústia de correu electrònic. Es tracta d'un article del Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2745189
Còmics en català




tomb de ravals

ANTONI VECIANA.
"Un dels gèneres culturals més maltractats és el còmic. Sovint s'associa aquest tipus de publicació a l'àmbit infantil o adolescent. Generacions senceres han après a llegir en català amb el còmic europeu de Tintin o d'Astèrix, però després d'aquests o feien el salt a la literatura adulta o es perdien pel camí. No ha estat fins a l'arribada del manga, el còmic japonès, que ha fet que els joves continuïn llegint en català sigui quina sigui la seva primera llengua. Alguna ment lúcida va decidir que TV3 apostés pel manga quan no era un producte conegut i això ha fet que milers de joves el consumeixin en català amb tota naturalitat. Gràcies a l'èxit del manga les editorials s'atreveixen a publicar en català còmics d'altres tipologies. Un dels pioners va ser el Maus d'Art Spiegelman, premi Pulitzer que explica l'Holocaust jueu a través d'una història entre gats i ratolins. Però a poc a poc l'han seguit altres grans obres: el còmic iranià Persèpolis, darrerament la seva versió cinematogràfica ha estat guardonada a Canes; l'anglosaxó Watchmen, el primer de superherois que es tradueix al català; les històries de Torpedo, un gàngster sense escrúpols escrit a Catalunya als vuitanta però que fins ara no ha parlat en català; o el també clàssic de gènere negre Sin City. Són pocs però, com que les editorials només editen en català les obres mestres, tenim el consol de pensar que sempre que comprem còmics en català anem sobre segur".

I és cert que últimament no paren de sorgir iniciatives i apostes pel manga en català, però ni podem parlar de normalitat en la presència d'aquest gènere en català ni podem dir que el nostre consum puga ser ni tan sols igualat en català i en castellà. Les obres mestres en català potser ens enganxaran al còmic, però si tenim l'hàbit de llegir-lo no podrem seguir-ho fent en aquesta llengua. Ara, també cal dir que el volum d'anime en català gràcies a TV3/C33 (a més, d'una qualitat excel·lent) i de Canal 9 no és comparable amb el dels manga en català. Tot i això, és cert que la popularització del món otaku a les televisions catalanes ha ajudat a què es traduissin alguns manga primer en la nostra llengua, ja que només el públic català en coneixia els personatges (és el cas de Musculman, vg. l'article de Lupus Sigarrensis a mangacat.tk quan el reebrim).

Premis ComiCat 2008

La notícia ha estat copiada del web: http://comicencatala.blogspot.com/2008/03/premis-comicat-2008.html

A un mes de la celebració del Saló del Còmic de Barcelona des de ComiCat hem decidit engegar una iniciativa paral·lela. El Saló te els seus premis que es concedeixen cada any i nosaltres no volem ser menys. Per això convoquem la primera edició dels Premis ComiCat de Còmic en Català. Com que no hi ha cap premi que aposti pel còmic fet o editat en català hem cregut convenient crear-ne un. D'aquest manera no només passarem una bona estona veient els resultats sinó que a més és una manera de reivindicar la publicació de còmics en la nostra llengua. Els premis, simbòlics que quedi clar (doncs el pressupost 0 que tenim per fer aquest bloc no dona ni per estatuetes) constaran de 4 categories:

Millor còmic editat (traduït o publicat originalment) en català l'any 2007
Millor dibuixant editat (traduït o publicat originalment) en català l'any 2007
Millor guionista editat (traduït o publicat originalment) en català l'any 2007
Millor editorial que hagi publicat en català de l'any 2007
Tothom qui vulgui podrà votar i coincidint amb el Saló del Còmic de Barcelona farem públics els resultats.

Una gran família: enllaços de manga/anime en català!

Fotografia de: http://www.cineatp.com/archivos/los-simpsons-manga.php

Hi ha uns quants enllaços d'anime i manga en català als quals us aconsello que hi féu un cop d'ull, és el meu top-6 particular:

6 i 5: A Girona hi teniu l'Aula Magna de la Universitat de Girona, amb informació sobre manga i cultura japonesa http://www.aulamanga.org i l'associació http://www.otakugirona.com/.

4. http://diana.gudayol.com/fansub/layout/new.html on hi trobareu traduccions de manga en català que encara no han aparegut a Catalunya ni a Espanya.

3. http://web.animelliure.net una comunitat de manga i anime en català, que t'informaran sobre novetats encara no aparegudes als PPCC i on trobaràs muntadors de versions, fansubers...

2. http://www.japanzone.cat una web que ja hem anat citant a mangacat.tk, on hi trobareu entrevistes, ressenyes de les últimes novetats... Molt útil i informativa!

1. http://www.amiboshi.net des d'aquest web es fa una gran feina de recopilació de cançons d'anime en català, podreu trobar les versions que han aparegut arreu dels Països Catalans, en diversos dialectes. Un homenatge a la unitat de la llengua catalana, enhorabona!!!

I, és clar, us seguim animant a visitar www.mangacat.tk quan acabem les obres ;p

Fushigi Yugi

Ja vaig parlar una vegada al web (www.mangacat.tk) d'aquest manga i també de la continuació, però avui trec el tema per un motiu molt particular.

M'han dit que a la vora de Barcelona se celebra la mona només dilluns, però a les Terres de l'Ebre l'anem a fer amb les colles diumenge i dilluns. Nosaltres hem anat a Solivella i, després de molt de temps, ha vingut M.C. Tot dinant (després d'haver enganxat un xiclet a la cullera perquè no sabia on poar-lo i altres animalades amb la tetera) ha sortit el tema del web Mangacat. Ella ha negat rotundament tenir cap mena de relació amb els manga (es veu que a Tortosa i a Madrid segueix sent cosa d'uns quants freaks) i només ha confessat que li encantava l'anime de Fushigi Yugi. Aleshores li he proposat com a no otaku entrés a donar-nos la seua opinió sobre l'anime abans d'escriure el comentari sobre Darío ¬¬'

Avui hem descobert la sopa d'all: sí, Son Goku és un manga. I Doraemon, i Ranma... ara em diràs que no els coneixes?

Vinga, aquest article convida a tots els que s'autoconsideren no otakus a escriure les seues experiències de poc contacte amb manga o anime!!

Bona mona, demà!

Les relacions a Doraemon!

Tinc amics que es dediquen a feines ben curioses, un d'ells a fer xarxes socials ( http://xarxes.wordpress.com/), és a dir, a esbrinar quin tipus de relació s'estableix entre un grup d'individus; com més relacions té un individu, més extensa és la seua xarxa social. També tinc una amiga que es dedica a apuntar les parauletes que diuen els practicants d'esports d'aventura (http://fonentelgel.wordpress.com/sobre-mi/). Quan treballen en equip, surten coses tan productives com la que trobareu als seus blogs: una xarxa social dels dibuixos de Doraemon. El Dekisugi correspon a Hidetoshi, segons la Wiki anglesa. L'enllaç: http://moonydoodle.wordpress.com/2008/03/18/llullabillyy-in-socialnetworks/.

Salze sec, dona adormida. Haruki Murakami

No ho suporto. Se m’ha tornat a esborrar tot l’article. A tornar-hi.

M’encanta anar a les llibreries i remenar-ne els prestatges, sobretot els de literatura catalana i els de literatura estrangera traduïda al català. Se me n’hi van els ulls. M’agrada reconèixer llibres i recordar en quin context me’ls vaig comprar o qui me’ls va regalar, com va ser la primera lectura innocent que en vaig fer i si n’hi va haver una de segona (més feixuga, més estimulant, molt més profunda i plaent) com va ser. És com trobar-se a vells coneguts. I pensar en els llibres que he comprat però que m’esperen, encara verges, fent un feix cada cop més alt des de fa dos anys, a la pila dels llibres (novel•les, poesia, narracions breus, assajos, estudis sociolingüístics) no classificats, temptadors. I en els que em compraria, que esperen que els devori...

Tanmateix, ahir me’n vaig estar, segurament perquè tinc ressaca de la Setmana del Llibre en Català i la butxaca, si bé m’ho permet, se’n dol. Però sé que tard o d’ho (segurament més d’hora que tard) l’acabaré adquirint...

Es tracta del nou llibre de Haruki Murakami, Salze sec, dona adormida, un recull de contes escrits per l’autor de Kafka a la platja i Tokio Blues (n’hi ha una ressenya al web, ara encara no disponible per problemes tècnics). Precisament fa un parell de setmanes la casa Àsia, al i com us vam anunciar, va organitzar cicles de conferències sobre literatura japonesa. Una d’elles va tractar sobre Haruki Murakami (MP3, no t’animes a fer-ne una crònica?). Si algú més hi va anar, estarem encamtats de publicar aquí i al web la seua opinió de la xerrada.

Bones vacances!

IKEBANA

Vaig sortir de l'estació i em van donar un paperet de propaganda, però quan anava a llençar-la a la primera paperera que vaig trobar se'm va ocórrer mirar què era el que em volien vendre. Quina sorpresa en veure que es tractava d'un val per a una lliçó gratuïta d'Ikevana (tot i que escrita en castellà). I una adreça web: www.tallerikebana.com. L'escola està a Sant Cugat del Vallès.
Com que no sabia ben bé què era la Ikebana (només sabia que es tractava d'un art floral japonès) vaig decidir navegar una mica per la xarxa per descobrir-ho i a la pàgina www.ikebana.com vaig trobar-hi molta informació sobre el tema (en castellà). Del seu web n'he tret la fotografia de la imatge.

Us en faré cinc cèntims: la ikebana és un art floral japonès que s'origina a les ofrenes als kami. El budisme va introduir la pràctica de la Ikebana com a mètode meditatiu i de contacte amb la naturalesa. Aleshores van aparèixer escoles que ensenyaven a dominar aquest art. La ikebana ha de permetre expressar sentiments a través de l'ornament floral i el propi nom significa "flors vivents".

Al web citat hi trobareu servei per decorar banquets o enviar rams. Per triar i remenar.

Tancat per reformes

Hola a tots!
El web de Mangacat romandrà tancat dos dies per una renovació del web. En cas que canviem d'adreça us ho farem saber. Esperem que el nou disseny del web us agrade, Lashed (el webmàster) hi està treballant. També agrairíem la col·laboració d'algun entès en fotoshop i disseny 2D, potser R?

Us volia recordar que aquests dies és la Setmana del Llibre en Català, davant de la catedral de Barcelona i també a Palma i que hi podeu trobar les col·leccions de manga en llengua catalana.

Bona lectura!

DEMÀ SURT EL JOC DE BLEACH!

Demà, divendres 29 de febrer, surt a la venta Bleach tant per a la Wii com per a la Nintendo DS.

Quant a la Wii, costa 59,99 euros i la Nintendo 39,99. El joc de la Wii beu de l'anime, que va aparèixer al Japó l'any 2004 i actualment s'emet a deu països més. Hi pots jugar en un espai tridimensional i pots triar entre 32 personatges pera combatre.

En canvi, a la Nintendo hi ha 28 personatges per a triar i unes batalles visuals impactants, que la periodista Maria Caren Torrente Villacampa, l'autora de l'article de la Gaceta Universitaria (25/02/2008 en què es basa aquest comentari) qualifica de "brillants". Les veus dels personatges són les dels actors de la sèrie, de VIZ MEDIA.

El videojoc va augmentant de dificultat a mesura que avances, de manera que els contrincants (esperits) als quals t'has d'enfrontar són cada cop més forts, però per fer-ho comptes amb l'ajut de la natura.

Gaudiu-lo!!

Què en pensa la generació del 89?

Ma germana té divuit anys i avui ha conviat uns amics a sopar a casa. Endevineu quin és el tema estrella de la conversa del sobretaula??

No. Aquest no, aneu una mica desencaminats; els dibuixos animats que tant els agradaven quan eren menuts. Ara, mentre encara els sento/escolto (parlen tan fort que encara que no vulgués els sentiria), escric aquest article perquè parlem d'aquelles imatges que van marcar el pas de la nostra infància (els que som d'unes quintes més grans també els coneixem) a l'adolescència i que, curiosament, eren imatges anime. Anem a pams.
Si descartem el Dr. Slum, Bola de Drac, Musculman i pocs més (Ginger, Sushi: el petit xef o aquell d'un jugador de beisbol) l'anime que va marcar aquelles generacions va ser la mítica Candy, uns dibuixos japonesos on no hi apareixien superguerrers o lluitadors ni innumerables éssers o fenòmens sobrenaturals. Candy eren els dibuixos que ningú no confessava que mirava, perquè feia vergonya, perquè la noia bonica que tenia els ulls blaus es considerava una bleda assolellada. Ara sí, sortim de l'armari i ens confessem exseguidors d'aquella infermereta rossa que havoa perdut el seu enamorat (camps de roses...). Però... si ningú no deia que mirava Candy, encara menys s'explicava que tothom seguia la seua cosina germana: Georgie. Georgie ha quedat com la versió pervertida d'aquell "nou gènere" de dibuixos. O, com acabo de sentir dir als amics de ma germana, "la que s'ho feia amb son germà". I és que, qui no recorda el germà de Geotrgie gitat, nuet, damunt d'ella? Jo recordo fins i tot que ma mare era al menjador llegint quan va sortir aquella escena! I quants anys devíem tenir? No ho sé, però jo estava morta de vergonya.
Més endavant tot va anar baixant de to i van aparèixer Les germanes O Sullivan... Si pensem en tots aquests anime, no hi ha manera d'entendre l'escàndol que va causar l'emissió de Shin Chan a TVC. Un xiquet de pàrbuls que ensenya els seus "atributs". Comparat amb Georgie (molt més suggestiva, que fins i tot incitava a l'incest... sí, sí, ja sé que no eren germans de sang però...) Shin Chan només era un producte que tractava el sexe de forma desenfadada i que no es podia considerar un model de comportament.
Sé que al C33, cap a les 11 de la nit, feien anine més pujat de to, però mai vaig arribar a mirar-ne un capítol sencer (era massa menuda i si m'haguessen enganxat...), no sé ni com es deien. Els caps de setmana n feien uns amb molts fenòmens sobrenaturals, en una gran ciutat, no sé si era al futur, on una noia es convertia en heroïna però quan ho feia se li esquinçava la roba i al tornar a la normalitat s'havia d'amagar als grans centres comercials fin que trobava algun drap amb què cobrir-se. Com es deia? En podríem fer una llista ben llarga.
Fa una estona també han tret el tema de Ranma. La il·lusió d'un d'aquests noies asseguts al voltant de la taula del meu menjador seria tenir la maledicció d'en/na Ranma, ara ser un noi i ara ja no. Per a què ho utilitzaríeu? Us agradaria tenir els poders de Ranma? Penseu que avui dia encara hi ha rols tan marcats que fan que ens puguem sentir més còmodes fent una cosa si som nois que si som noies i a l'inrevés? Què en penseu?
P.S. Quin é el títol dels dibuixos del noi que jugava a beisbol? No el puc posar a l'enquesta prquè no el sé...

Mangacat, a més de promoure una campanya activa per demanar més manga en català ha dut a terme un estudi sobre la situació del manga en català a Catalunya. Aquest estudi està previst que es presenti (que el presenti una servidora) a la seu de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya al mes de maig d'enguany.

Us en mantindrem informats.

Balanç de la campanya del web Mangacat

Encara som força novells, però ja portem 4 mesos de web i de campanya i volem aprofitar perquè feu propostes per millorar el web ara que al febrer n'inaugurarem una de nova amb fotografies al costat dels articles, només un parell de notícies destacades a la pàgina principal, revisió ortogràfica dels continguts fixos del web i la publicació (per fi!) dels resultats de l'estudi de la situació del manga en català a Catalunya (seguim buscant col·laboradors ACTIUS a la resta de territoris dels PP.CC).

Què hauríem de millorar/canviar? Vinga, mulleu-vos! Jo també tinc propostes a fer:

1. Una web més plural, amb més col·laboradors actius.

2. Un fòrum amb 1000 i un temes oberts i calents!

3. Noves il·lustracions i còmics de creació. Vull penjar la 1a part del 3r Superporc, R!! El tast que en vaig fer em va encantar.

4. Més publicitat: a botigues de manga amb pamflets, a projeccions d'altres grups per després fer-ne nosaltres mateixos.

5. Posar a la capçalera, a més de Mangacat, "el web de manga en català", perquè ens trobin pèr "manga català" al google.

I DE CARA A L'ESTIU REGISTRAR-NOS COM UNA ASSOCIACIÓ PER PODER DEMANAR SUBVENCIONS PER A PUBLICITAT, WEB PAGADA SI CAL, COL·LABORADORS I REPORTERS REMUNERATS I SOBRETOT UN WEBMASTER REMUNERAT (PERQUÈ DÉU NI DO LA FEINA QUE HA FET!).

El dibuix torna a ser de Vampire Blood. En trobareu més de l'autora a www.mangacat.ppcc.cat

Conviure amb una japonesa I

El cus passat vaig anar d’Erasmus a Itàlia. Aviat (el 24 de setembre) farà un any! Abans de marxar havia buscat un pis a través d’Internet. Era un loft a cinc minuts a peu de la facultat. L’havia de compartir amb una altra noia, de la qual només sabia que tampoc era fumadora. Ni l’edat ni el nom ni la nacionalitat.

La nit abans d’emprendre el viatge estava molt neguitosa i ma germana i jo vam aprofitar les hores d’insomni per fer hipòtesis sobre la meua futura companya de pis. Com que m’encanta fer rànquings (MP3 ho pot corroborar ;p) vam establir els tres països d’on no m’hagués agradat que fos la meua companya. Als dos primers llocs que encapçalaven el rànquing s’hi parlen llengües que dominava millor que l’italià (en aquell moment només havia assistit a un curs de 40h d’iniciació a la llengua italiana i no la dominava gaire). El tercer lloc era el Japó. I és que pocs mesos abans havien emès els episodis d’Un lloc estrany, on havien entrevistat diversos cops a una noia del Japó o de Taiwan (vet aquí la confusió) que sempre es queixava dels catalans i que ens tractava d’óssos peluts. A mi m’horroritzava la idea de compartir pis amb una noia com aquella!


L’endemà al migdia ja era a Itàlia. Després d’haver creuat la ciutat (que no coneixia) caminant tot i anar carregada amb tres maletes (que havien donat excés de pes a l’aeroport de Barcelona) i l’ordinador, perquè tot just aquell dia feien una marató i havien tallat el trànsit; vaig arribar al loft. M’hi esperava el propietari, que en veure’m arribar tan suada, cansada i dos quarts d’hora més tard del que havíem acordat va endevinar què m’havia passat. Em va ensenyar la casa (brutíssima però molt ordenada, com si encara no hi visqués ningú) i em va dir que l’altra noia ja feia una setmana que s’hi havia instal·lat, però que aquell dia havia sortit. Amb un fil de veu, vaig gosar preguntar: -I d’on és? - Japonesa.


En aquest espai aniré escrivint-hi les anècdotes que vaig viure, durant cinc mesos, amb una noia japonesa de 22 anys.

El dibuix és de Withered Rose, una de les il·lustradores de www.mangacat.ppcc.cat

Fushigi Yugi, l'origen de la llegenda

De moment, en català només tenim FUSHIGI YÛGI. EOL JOC MISTERIÓS, però en castellà ja ha sortit la història de la primera sacerdotessa que va entrar al llibre L'UNIVERS DELS QUATRE DÉUS. Es diu Fushigi Yûgi, l'origen de la llegenda.

Yuu Watase va escriure aquesta segona part (que correspondria a la història d'una noia que va viure 50 anys abans que la Miaka, Takiko, i que és la sacerdotessa de Genbu. Ui, potser que a l'anterior història ja sabéssim com acaba Takiko? mmmm) pressionada per les peticions dels aficionats a la primera part. Feia 7 anys que l'havia acabat, el seu estil de dibuix havia millorat molt i la història s'intueix (i ho afirma ella mateixa als free talks) molt més madura. Els qui no suporten Miaka perquè la titllen de bleda trobaran en aquesta llegenda una heroïna de desset anys molt més madura i forta, entesa en arts marcials. La seua situació familiar també és completament familiar.

Tot i que la història manté aquells tocs còmics tan característics de Watase, se'ns adverteix que aquesta part dóna més importància a la història amorosa que l'anterior i que no hi ha tants moments còmics. Al meu parer, una llàstima. El protagonista masculí val tan la pena com Tama i... l'autora juga, un cop més, amb l'ambigüitat sexual dels personatges. Com ho diria????? Diguem que pateix el complexe de Ranma, ja ho esbrinareu vosaltres mateixos.

Us el recomano, de moment m'ha atrapat més que el primer i tot!

El dibuix és de Lídia, una col·laboradora a qui vaig conèixer a un circuit de motos ;p

Aquests són els resultats del FNAC de Plaça Catalunya del 28 d’agost de 2007: de 222 col·leccions de manga només 6 eren en català (la resta eren en castellà). D’aquests sis, cinc estaven editats per Glénat (Ikkyu, Inuyasha, Bleach, Musculman i Naruto) i l’altre (Detectiu Conan) per Planeta de Agostini. Crec que les dades parlen per si soles. Encara estem molt verds.

Queda inaugurat el blog!

A l'estiu de l'any passat, el ja llunyà 2007, vaig decidir crear una campanya per demanar més oferta de manga en català a les editorials. Amb un grup d'amics vam crear un web que serviria de plataforma per difondre la campanya: ens calia (i ens cal) molta gent conscient del greuge que les editorials fan als clients catalans negant-los la posibilitat de triar en quina llengua volem llegir manga. Disposàvem de pocs mitjans (per no dir gens) i volíem inaugurar un web l'Onze de Setembre. Al final ho vam aconseguir i va nàixer Mangacat (http://www.mangacat.ppcc.cat/). Ara em diuen Black Stones i en sóc la responsable. La informació que penjarem en aquest blog la trobareu ampliada al web. Som-hi!

El manga és un dels camps on encara hi ha molta feina per fer per aconseguir la normalització del català. Potser quan fa uns anys el manga va començar a arribar als Països Catalans els nostres governs no van considerar necessari incentivar la traducció dels còmics al català i es donà prioritat a altres àmbits d’actuació. Potser ni tan sols ho van arribar a considerar: els consumidors de manga eren vistos com una part menuda de la població, uns quants jóvens que s’interessaven per un format de còmic poc convencional. Tot i això, el canal 33 va apostar per l’anime (en català) i va donar a conèixer sèries com Bola de Drac; Sushi, el petit xef; Musculman o el Dr. Slum, que van marcar una generació de jóvens que el dia de demà s’interessarien pels manga en què s’havien basat aquelles sèries.

De fet, la major part dels (pocs) manga en català que hi ha al mercat són els mateixos que s’han difós a través de la televisió catalana; en són un exemple El Detectiu Conan i Musculman. Però avui dia ja no podem veure els otakus com una raresa a les nostres terres. Quan els consumidors ja no responen a un perfil determinat i ni tan sols es pot delimitar la franja d’edat atreta pel manga significa que el fenomen s’ha generalitzat i que hi ha un altre tipus de cultura (la cultura del còmic japonès) que compta amb el suport d’una bona part de la societat. Malgrat tot, com que es tracta d’un fenomen recent al nostre país, encara no hi ha, com sí que succeeix al Japó, un públic de lectors de manga de la tercera edat. Enquestes recents sobre el consum cultural dels adolescents mostren com els xiquets adquireixen l’hàbit de lectura gràcies al manga. Per tant, apostar pel manga en català és una manera de fidelitzar lectors en llengua catalana i d’afavorir l’oci en aquesta llengua.

De moment, la societat catalana no disposa dels recursos necessaris perquè els jóvens gaudisquen de les estones de lleure en la pròpia llengua: ¿en quina llengua són la majoria de videojocs, manga, pel·lícules o revistes d’esports que tenim a l’abast? Quin tipus de model d’oci s’està fomentant? D’aquesta manera, per molt que la Queta trague el cap a les discoteques de Catalunya és complicat aconseguir que s’associe diversió i jovent amb el català. La nostra llengua perd importància en un àmbit d’ús fonamental per mantenir-se viva: el familiar, i es creen dinàmiques que dificulten la interrelació en català en contextos informals.