Un petit tast de l'estudi

SISPLAU, SI HEU DE CITAR AQUESTA INFORMACIÓ INDIQUEU-NE LA FONT. GRÀCIES.

1. VALORACIÓ DEL MERCAT EDITORIAL DEL MANGA A CATALUNYA

Les principals editorials de manga a Catalunya són les següents: Glénat, Planeta de Agostini, Ivrea, Mangaline, Panini, Norma Editorial, Medea Edicions i Ponent Mon. Una valoració de l’oferta de manga d’aquestes editorials ens permetrà verificar la pregunta en què es fonamenta el projecte: es pot parlar de normalització del manga en català? A més, analitzarem quins serveis ofereixen les editorials als lectors de manga catalanoparlants: hi ha revistes que informin de les novetats editorials en català? en quina llengua són les pàgines web les editorials, on informen de les novetats i fan publicitat dels seus productes?

Glénat és una editorial francesa dirigida per Jacques Glénat. L’any 1993 va obrir una filial a Barcelona (Glénat Edicions), però no fou fins tres anys més tard que començà a publicar manga. Actualment, en ven a l’estat francès, a Suïssa, a Bèlgica i a l’estat espanyol, on lidera aquest sector. L’any 2005, va publicar el primer manga en català: Inu-Yasha (l’anime basat en el còmic s’havia emès prèviament al canal 33). Des d’aleshores, ha publicat en català les col•leccions següents: Inu-Yasha (2005), Naruto (2006) i Bleach, que són més econòmiques en català (s’havien publicat primer en castellà al preu de 7,50 euros) i costen 5 euros; Fushigi Yûgi (cada volum en català correspon a dos dels volums que havien estat publicats en castellà al preu de 7,50 euros/volum), que costa 10 euros per volum; Sakura (edició completa de 15 euros corresponent als tres volums publicats en castellà per 5 euros cadascun); Ikkyu (la sèrie completa en català costa 12 euros) i Musculman (10 euros cada volum), que han aparegut primer en català (2007). Segons Cultura21.cat, Glénat ha arribat a vendre 100.000 exemplars de manga en català. Aquestes sèries, es van donar a conèixer prèviament a través de l’anime al canal 33, a excepció de Naruto (que es donà a conèixer a través d’Internet) i de Ikkyu, de manera que l’editorial tenia certes garanties d’èxit. En el cas de Naruto, l’Associació d’Usuaris d’Internet informa que set de cada deu lectors que descarreguen el còmic són catalans.

A l’entrevista que Japanzone.cat va fer a Glénat al Saló del Manga 2007, van manifestar la intenció de seguir publicant noves sèries de manga en català i acabar les que ja han començat a traure al mercat en aquesta llengua. Tenen pendent per al febrer de 2008 el còmic Et puc veure sempre que vulgui, de Mariko Kikuta.

Com hem pogut comprovar, les sèries de manga que Glénat ha publicat primer en castellà tenen un preu de venda més baix en català. Aquest fet va provocar polèmica a alguns fòrums, on els castellanoparlants es queixaven de la diferència de preus (veg. , com a exemple). Per tal de calmar la polèmica que s’havia creat, el 27 d’octubre de 2006, al Saló del Manga de Barcelona, s’organitzà una taula redona sota el títol Fot-li fort que és manga en català. La taula redona anà a càrrec de l’editor de Glénat, Joan Navarro; Dan Kirschner, del 3xl i Marc Benabé, traductor de manga i anime al català. Es justificà el preu reduït en català pel fet que els seguidors de l’anime emès al 3xl (al canal 33) si havien comprat el manga de forma puntual no tindrien cap estímul per tornar a començar la col•lecció, ara en català, pagant el mateix preu que en castellà. En canvi, la reducció dels costos els estimulava a comprar els primers volums del manga en català i a seguir la col•lecció en la pròpia llengua.

Musculman, fou el primer manga que es traduí en català sense haver-ho estat primer en castellà, ja que només s’ha emès l’anime en català (a TV3 i a Canal 9). D’aquest fet, també se’n parlà a la taula redona del 27 d’octubre de 2006, on Joan Navarro, editor de Glénat, defensà la iniciativa de publicar-lo primer en català perquè havia estat difós en aquesta llengua a la televisió i, per tant, la major part de seguidors de l’estat espanyol eren catalans i estaven acostumats a les frases fetes que formen part de l’idiolecte de Musculman en aquesta llengua i als noms dels personatges de la traducció catalana. L’editor va ser insultat en alguns fòrums d’Internet perquè deien que aquesta acció discriminava els castellanoparlants. Navarro va recordar que el manga és un fenomen d’origen català i que, un cop s’estengué a la resta de l’estat espanyol va retrocedir pel que fa a la llengua catalana. L’editor explicà la política de l’editorial de posar a la venda els manga en català 2,5 euros més barats de la següent manera: vaig optar per una política agressiva. I els motius són clars. Perquè estic fart que tothom s’ompli la boca i ningú faci res.

Malgrat que Glénat és l’editorial que ha publicat més col•leccions de manga en català que cap altra de les editorials que venen manga als Països Catalans, només representen un 6,8% de les col•leccions que Glénat edita: set col•leccions de les 109 que té al mercat.

Glénat disposa, a diferència de les altres editorials, d’una pàgina web en català on hi anuncien els manga que publiquen en aquesta llengua ().


Pàgines web d'on s'ha estret informació per a l'elaboració de l'estudi complet: Pàgines web:
ficomic.com
edicionesmangaline.com>
normaeditorial.com
glenat.cat
edicionesglenat.es
japanzone.cat
editorialivrea.com
planetadeagostini.es
animelliure.net
amiboshi.net
mangacat.ppcc.cat
ponentmon.com
starcomics.com
cultura21.cat/textecomplet.asp?id_texte=476telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=226821
3xl.cat
dvdenlared.com
dandel.net
eldoblatge.com