Situació del català al Saló del Manga 2007 (I PART)

2. Anàlisi de la situació lingüística
Per analitzar la situació de la llengua catalana al màxim esdeveniment en l’àmbit del manga als Països Catalans hem tingut en compte una sèrie d’indicadors: la llengua del cartell que anuncia el Saló i de la pàgina web de Ficomics, la llengua dels manga que regalen amb l’entrada, la llengua de la guia del Saló del Manga i la revista sobre manga gratuïta que reparteixen un cop allí, la llengua usada en la megafonia, la dels catàlegs de les principals editorials expositores, la dels manga exposats, la llengua dels rètols, la del marxandatge (bosses, postals i un llibret que inclou el primer capítol de dos col•leccions de manga diferents de la mateixa editorial i que ja fa uns quants anys que regala Planeta DeAgostini a la seua exposició) i la de les projeccions. N’exposarem els resultats tot seguit.
Quant al cartell que anuncia el Saló del Manga de Barcelona, n’hi ha una versió en català i una altra en castellà i estan repartides de forma equitativa en diferents punts de Barcelona, a la zona del voltant de la Farga de l’Hospitalet i al Saló.

Tanmateix, el diari el Periódico ha optat per difondre el Saló del Manga entre els socis del TR3SC amb el cartell en castellà (veg. l’annex).

Pel que fa a la pàgina web oficial del Saló del Manga de Barcelona, que pertany a Ficomic, està disponible en català, castellà, anglès i francès, tot i que no tots els apartats es poden consultar en les dues darreres llengües.

En canvi, els manga que regalen amb l’entrada són en castellà, tot i que n’hi ha de l’editorial Glénat (com ara, Rurouni Kenshin. El guerrero samurai) i la guia del Saló del Manga és en castellà. Pel que fa a la guia, cal puntualitzar que la primera pàgina (però només la primera) és tribilingüe, està en les dues llengües cooficials a Catalunya i en japonès. A més a més, a la contraportada hi ha un anunci de Glénat que diu: “Llegeix manga en català” (veg. l’annex). La revista que repartien a l’entrada era la “Mangazine” (www.line-mangaline.com), que es publica a Sevilla en llengua castellana (veg. l’annex).

La llengua en què es donà informació per megafonia el dijous dia 1 (primer dia del Saló del Manga) d’una del migdia a 5 de la tarda fiu el castellà. La retolació informativa general -no s’hi inclou la retolació específica de cada estand, majoritàriament en castellà, ni tampoc les indicacions fixes de l’edifici, trilingües (com ara sortida/salida/exit)- era en castellà: es tracta de rètols on s’indicava on era la sortida, on es podia canviar l’entrada pel manga o que a la sortida demanessis que et marquessin la mà per si volies tornar a entrar-hi. La llengua dels catàlegs i marxandatge de les principals editorials de manga que es repartiren al Saló es repartia de la següent manera. Pel que fa a Norma Editorial, el catàleg era en castellà (veg. l’annex) i fins i tot l’única obra que editen tan en català com en castellà Japonès en vinyetes, del català Marc Bernabé l’anuncien només en castellà. Tanmateix, a l’estand també la podies comprar en català. Les postals de promoció de Norma Editorial també estaven escrites en castellà. Quant a Editorial Glénat, disposava de dos catàlegs: un en català sobre les col•leccions de manga publicades en aquesta llengua (veg. l’annex) i un en castellà que inclou totes les obres editades per Glénat. Pel que fa al catàleg català (temporada 2006/07), veiem que mentre que hi ha disset col•leccions de còmics en català, només n’hi ha vuit de manga. A més, dins del manga, el gènere shojo (manga de contingut romàntic poc picant, considerat al Japó com a “manga per a noies”, com el seu nom, en japonès, indica, noia jove) consta de dues col•leccions en català respecte les 5 del gènere shonen (que al Japó es considera “manga per a nois”, de fet, aquest mot significa noi en japonès i combinen l’acció, les aventures, la violència i l’humor).

Es tracta dels dos gèneres de més èxit al nostre país, que tenen com a públic principal els adolescents i joves. Al catàleg en castellà (temporada 2006/07), consta de 72 obres en castellà més un apartat final dedicada al manga en català (que en aquell moment eren: Inu-yasha, Naruto i Musculman), en aquesta llengua. Al final, a les novetats que s’estaven preparant, ja s’anunciava Ikkyû en català. Glénat era l’única editorial que dedicà una part del seu estand exclusivament al manga en català i ho anuncià d’aquesta manera. Els manga que exposava en català eren els mateixos que hem enumerat a l’apartat anterior, com ocorria amb la resta d’editorials. Pel que fa a Planeta DeAgostini, el llibret que contenia el primer capítol de dos manga (producte promocional exclòs de venta) que donava a la sortida del seu estand era en castellà. A l’últim, Jonu Media, que tingué molt d’èxit en la venta de pòsters, donava bosses de promoció de Bleach i de Nana en castellà (“ya a la venta el DVD”).

Agraïments per les correccions que ha fet a l'estudi: a Marc Mensa (feliç Sant Jordi i Saló del Còmic si no ens veiem). Gràcies!